Ficha del libro
×
L''EXILI PERDURABLE. EPISTOLARI SELECTE
Editorial:
AFERS
Colección:
Personatges
Sinopsis
L''EXILI PERDURABLE. EPISTOLARI SELECTE. Crític, novel...lista i dramaturg, Domènec Guansé (Tarragona 1894-Barcelona 1978) és considerat un dels periodistes culturals catalans més rellevants del segle XX. Començà a col...laborar de la mà d...Antoni Rovira i Virgili, que el 1924 li encarregà la secció de crítica literària a la Revista de Catalunya i, el 1927, li oferí una columna diària d...opinió a La Nau. Durant el període d...entreguerres, s...especialitzà com a crític literari i teatral en publicacions de prestigi com ara D...Ací i d...Allà, Mirador, La Publicitat o La Rambla. Publicà també les primeres novel...les (Les cadenes d...Eva, 1932; Una nit, 1935) i peces dramàtiques (El fill de la Ninon, 1934; Volia ser feliç, 1936; Una noia és per a un rei, 1937). Obligat a emprendre el camí de la diàspora el 1939, s...establí a Santiago de Xile, on fou l...ànima de la revista Germanor. A l...exili donà a conèixer La pluja d...or (1950) i Laberint (1952), a més d...un assaig modèlic: Retrats literaris (1947). De retorn a Barcelona el 1963, escriví les biografies de Margarida Xirgu (1963), Pompeu Fabra (1964) i Anselm Clavé (1966).
Domènec Guansé teixí, entre 1950 i 1978, una extensa xarxa epistolar amb corresponsals de l...interior i de l...exili republicà. Iròniques i punyents, les seves cartes revelen la nostàlgia d...un temps perdut ...el de la preguerra... i la voluntat tenaç de contribuir a la reconstrucció dels pilars demolits de la cultura catalana, a Santiago de Xile o, a partir del retorn el 1963, a Barcelona. Consagrat en cos i ànima a la literatura, Guansé escriu el seu epistolari per lluitar contra les adversitats i les limitacions de la distància o de la manca de llibertats, per afermar una continuïtat cultural profundament malmesa després de la débâcle del 1939 i, si més no, per conjurar la sensació d...«exiliat permanent» que tingué tant a la capital xilena com a la catalana. L...exili perdurable aplega una selecció de les cartes que Guansé envià a figures destacades del món de la política, les lletres i la cultura catalanes del segle XX: Xa-vier Benguerel, Roser Bru, Josep Ferrater Mora, Joan Oliver, Vicenç Riera Llorca, Josep Tarradellas o Rafael Tasis, entre molts d...altres. Amb el relat autobiogràfic que hi ordeix, Guansé deixa testimoni de les penúries professionals com a crític i escriptor, i de la represa ...tímida, però irreductible... de la vida literària durant gairebé tres dècades. Espai per a la confidència i la memòria, aquest epistolari esdevé una crònica col...lectiva d...un país i d...una cultura que hagueren de reviure de les cendres d...una desfeta de conseqüències incalculables.